Canpanya electoral: Dies 2 i 3

Cap de setmana intens pels candidats i s’han començat a visualitzar algunes coses. Haig de mostrar la meva decepció davant el paper que estan fent determinades forces polítiques en aquesta campanya electoral. En especial LA CORI. Jo esperava més del fitxatge de Carmen de Mairena. És evident que quan algú incorpora a les seves files un personatge del perfil de Carmen de Mairena, no ho fa per la profunditat del seu discurs ni per la qualitat de les seves idees, ho fa més aviat per la seva capacitat de provocar i sorprendre, tant sigui voluntària com involuntàriament. En aquest sentit esperava més imaginació, més provocació, més escàndol en les propostes de La Cori per arrancar, encara que sigui, algun breu de diari. Doncs no. Caminat el 20% de període electoral podríem dir que La Cori està encara per estrenar.

El mateix passa amb Solidaritat i Maria La Piedra, fora d’alguna foto en un diari electrònic, la veritat és que l'aportació de l’actriu porno ha estat més aviat escassa. Veurem si les formacions que han decidit fer apostes arriscades en les seves llistes finalment es decideixen donar un aire nou a la campanya.

Comencem el repàs per Solidaritat. Aquest cap de setmana hem pogut veure a Joan Laporta amb alguna declaració, sincerament, res sorprenent i substancial, que han passat absolutament desaparegudes en mig del potent discurs que han exhibit altres formacions. Per cert vull fer referència a la nota que m’ha enviat una bona amiga i que convida, aquí vulgui, a escoltar i veure a Joan Laporta en un àpat que té un preu de 35€. 10€ més car que’l que costava el d’Oriol Pujol a Mataró. De moment per saber més del seu programa haureu de visitar el seu web.

Per cert aquest matí he escoltat a Catalunya Ràdio dos anuncis de les altres formacions: La Plataforma contra el Maltrato animal (PACMA): Ha basat l’escàs espai que la llei electoral li ofereix a l'emissora pública a dir que ells vetllaran perquè els toros siguin prohibits al nostre país.

I Falange Española: que ha anunciat la seva intenció de suprimir l’Estatut de Catalunya. Bé ja està dit.

Tampoc us podeu perdre l'entrevista que li van fer a l’Oracle de Catalunya Ràdio a la número 2 de C’s, Carmen de Ribera. Tertulians ben informats i amb criteri van prémer, i de quina manera, a una candidata que no anava ben preparada i que no tenia les taules i l'experiència que la Popular, Dolors Montserrat, havia demostrat al mateix programa dies abans. En alguns moments podies arribar a sentir vergonya aliena. No se quin benefici treuen determinades formacions d’anar a determinades entrevistes quan no tenen el discurs del tot après.

Però anem al que més m’ha sobtat aquest cap de setmana. Ho resumeixo amb dues fotografies. La de Montilla-Zapatero i la de Mas-Duran i Lleida. M’ha costat molt i molt trobar una fotografia on Zapatero i Montilla demostrin un mínim d’afinitat. Hi ha autèntics experts en analitzar el llenguatge corporal i gestual. Del poc que en conec he arribat a la conclusió que la visita de Zapatero, més enllà de compromisos incomplerts, discursos polítics i tantes i tantes coses, no ha estat una bona pensada. Montilla i Zapatero es tracten, però no s’aguanten almenys és el que demostren en les imatges que se’ls ha pres. No hi gairebé cap on es pugui veure alguna complicitat. No es toquen, gairebé ni miren al mateix lloc. L’espai entre ells dos, en totes les fotos, indica distanciament. És com si estiguessin en plans diferents. Vaja que no se de qui ha estat a idea però no crec que de la visita de Zapatero Montilla tregui masses rèdits positius.

Un exemple absolutament contrari el d’Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida. Per lo bo i per lo dolent donen una imatge d’unitat. És provable que el distanciament entre tots dos sigui el mateix que’l que tenen Montilla i Zapatero, però ho dissimulen molt bé. En gairebé totes les fotos se’ls veu junts, sense espai entre ells dos, mirant al mateix lloc, i amb una actitud de complicitat. No se si tanta unió els beneficia però és un fet que demostren gestualment.

Finalment molt molt molt destacable l’esforç que està fent Joan Puigcercòs per córrer el camí recorregut. Ha pres el camí de la provocació i de la polèmica. Serà veritat o mentida el que ha dit sobre Madrid i Andalusia, però ha aconseguit enervar els ànims de part de l’Estat Espanyol i mostrar-se com un polític resistent i enfrontat a Espanya. La llàstima és que l’acció de govern i l’actitud que ha tingut aquesta darrera legislatura no s’hi diu gens amb el que està declarant ara. Bona mostra, per això, per aquelles formacions que volen tenir espai als diaris per la via de la provocació i no ho aconsegueixen.

El PP, molta foto molt tinell i molta conya però res del que signen ha arribat realment. No se. Crec que faran una d’aquestes campanyes aburrides, clar que la seva Cap de llista no destaca per la seva capacitat d’arrancar l’admiració dels que seguim la política.

Queden encara molts dies i de moment el ritme no és dolent. Esperem que un cop han cremat les primeres naus dediquin el que queda de campanya a explicar el programa.

A Joan Herrera li deixem un espai per demà. (si no es fa llarg)

Demà més.