CAMPANYA ELECTORAL: DIA 4

Estem entrant en crisi de missatges. Ara hi entrarem. Però abans acompliré el meu compromís de dedicar un espai a ICV.

Ahir el seu cap de llista Joan Herrera va estar a Mataró fent míting per la comarca. El primer destacable, penso, va ser la presència de la bandera Sahrauina en l’acte. És una qüestió de drets humans i coherència política. Un exemple que no estaria malament que s’apliquessin la resta de forces polítiques.

Pel que fa referència al discurs va carregar contra Zapatero i els Socialistes i va demonitzar l’arribada de la “dreta”. Pse mediocre. Demonitzar la dreta és un discurs que s’ha fet molts cops i que ja no atrau. Penso que si volen guanyar la dreta el que han de fer és demostrar que’l seu programa és millor. És semblant al que van fer els socialistes amb aquell eslògan de “si tu no vas ells tornen”. Intentar promoure el vot de la por és una actitud poc rigorosa. També m’ha sobtat que no parles dels Laterals de l’Autopista, de la Regeneració de Platges, de la sobre explotació del Territori. De les polítiques d’integració a poblacions com Premià de Mar,.... bajà que fes un discurs igual al que es pot fer a l’Osona o al Priorat o a Les terres de l’Ebre. Per ser rigorós tots aquests temes més de comarca van ser tractats en la intervenció de Salvador Milà, que ja està bé, però no hagués estat de més una aclucada d’ull, per part del candidat, a les qüestions més calentes de la Comarca. És potser una qüestió de professionalitat política. Almenys no va venir a la Comarca a preguntar com es fan les patates braves, com si van fer d’altres candidats que van estar per Cerdanyola.

Més enllà d’això penso que s’ha de ser especialment crític amb Joan Herrea. Rectifico: Penso que els seus propis han de ser especialment crítics amb Joan Errar, perquè tenen un bon candidat entre mans i no es pot espatllar. És un dels caps de llista amb més projecció i carrera per endavant. Sovint els partits tendeixen a protegir els seus i els afiliats a fer-los la rosca per treure algun benefici. Si a Iniciativa són llestos li han d’anar fotent llenya perquè creixi i no s’acomodi. Un cop es tregui la cara de bon noi i s’oblidi aquesta imatge pseudociclista que té, és molt provable que faci un bon paper en el futur.

La resta, gris. Tant gris com l’anunci de televisió que han fet els socialistes amb el rostre de Montilla. Per cert un molt bon anunci penso. Una proposta diferent que fuig de formats clàssic d’anuncis electorals i que cerca evidenciar les arruges del candidat com a mostra d’experiència i coneixement. El vaig veure ahir i em va semblar molt encertat. En contraposició trobem les banderoles en blanc i negre, fons vermell que han utilitzat ja en masses eleccions i que nooooo..... vaja que no. Montilla ha estat per Santa Coloma de Gramanet per donar-se un bany de multituds i recordar, als que ja el voten, que no han de deixar de fer-ho. Per a això no l’ha calgut explicar programa. Ha tirat mas dels tòpics i s’ha dedicat a atacar enlloc d’explicar. Que si la Catalunya real no és la de CiU, que es comprometin a no pactar amb el PP si guanyen, que si no he pogut fer més perquè els d’ERC no m’han deixat.... vaja aquella cosa de, enlloc de dir lo meu, critico als altres. Per cert patinada, penso. Montilla és el President de la Generalitat i per tant el seu temps d’anar a prendre cerveses pels bars per estar amb els electors ha passat. Aquest tipus de campanya és per algú que surt de l'oposició no per al que ha estat President de la Generalitat. Per cert té collons que ara prometi que si surt reelegit aplicarà bonificacions als peatges per aquells conductors més responsables i que per fer-ho se’n vagi al peatge de Premià de Mar que va ser el primer d’Espanya, que fa 20 anys que s’ha acabat la concessió. Que està en un lloc on tenen el territori revoltat perquè els veïns volen treure el peatge i ells són, precisament, els que no volen i que ho faci després de 4 anys de govern on no s’ha mogut ni un dit per treure els peatges i on a més hem escoltat coses com: “Els peatges són necessaris perquè regulen la mobilitat”. I si no consulteu l'hemeroteca.

Mas tampoc ha ofert res de nou. Llenya a la resta de candidats i, novament, la cançoneta aquella de què el més votat ha de ser qui governi... Encara no hem entès com funciona la llei electoral Catalana? Una de les coses bones de la seva visita a les Terres de l’Ebre és que va comprometre’s a lluitar contra el fracàs escolar i contra l’atur. El tema és com ho pensa fer i si per fer-ho cal, novament, fer una nova llei educativa. No pot ser que un país canviï de llei cada cop que canvia de govern. La proposta és bona però no concreta com es durà a terme i això és el que molts volem saber. Tampoc aconsegueix engrescar. El seu cap de campanya va dir que volien engrescar i ser positius transmetre optimisme sincerament fins al dia d’avui no ho han aconseguit.

El que s’ha muntat un inici de campanya mogudet és Joan Puigcercós que ha agafat la bandera de la confrontació amb la resta de l’Estat i ha començat a liar-la contra Madrid i Andalusia. Darrera de la frase “Algú ho havia de dir” hi ha una clara intenció d’erigir-se com el portaveu de les injustícies, el defensor de la veritat un paper poc adequat per a una formació que ha estat al govern i que, precisament, s’ha caracteritzat durant aquests anys com una força tacticista i poc clara. Més enllà de la provocació, més adequada per a formacions com Solidaritat i Reagrupament, el que realment estem interessats en saber és el programa i de moment poca cosa. Bé. Si que volen ser valents i que volen lluitar perquè l’Estat Espanyol no ens robi més diners. Molt bé. I fins ara perquè no han estat valents?.

I finalment el PP, avui ho deixarem aquí. A qui hi ha que agrair que centri la seva campanya en les qüestions, que segons les enquestes més preocupen als catalans. Atur, immigració, seguretat.... Alguns agraïm les seves propostes. No en tenen d’altres? És que les que ens han ofert fins avui no ens interessen. Ah! i posats a mirar les enquestes que les mirin totes. També les que diuen que’ls catalans estan farts del menys preu sistemàtic i l’insult a la intel·ligència al que ens sotmeten cada cop que porten l’Estatut al Cosntitucional, o la Llei del Cinema, o tantes i tantes coses que també reflecteixen les enquestes...