L’inici de la campanya electoral ha servit per començar a resoldre algunes inquietuds que plantegen algunes forces que es presenten a aquests comicis. Molt probablement res quedarà resolt del tot fins la nit-matinada del 29, però hi ha algunes qüestions que comencen a aclarir-se hores desprès de la penjada oficial de cartells. Anem a pams:
Una de les forces que ha generat moltes expectatives, sobretot pel seu cap de cartell i per la seva peculiar manera de ser és Solidaritat Catalana per la Independència. 16 hores desprès de l’inici de campanya encara és hora que tregui el cap el seu cap de llista, Joan Laporta. De moment se’ns presenta com un partit amb un cap ben visible, en fotografia. I no serà perquè no l’haguem buscat! Però potser el fet de ser un partit sense telèfon fix i amb unes hores de recepció un tant peculiars, fa que’ls seus caps hagin de prendre responsabilitats que els impedeixin tenir la notorietat esperada. També cal destacar dos fets: El primer és que no els agrada que se’ls anomeni extraparlamentaris. Un fet curiós perquè és el que són: Extraparlamentaris i de moment la darrera enquesta del CIS d’avui mateix els continua mantenint com a extraparlamentaris, (no en treuen ni un). A més consideren que se’ls ha de tractar igual que a CiU o a PSC perquè se senten propietaris de tot el moviment de consultes per la independència i creuen que ja han tingut el recolzament popular a les urnes. Així de clar m’ho han deixat a mi mateix aquest migdia. No volen seure a la mateixa taula que la Plataforma per Catalunya d’Anglada, i tenen molt d’interès en debatre, en persona, amb Montserrat Nebreda. Curiós. Per cert, vist el que va passar dimarts passat en un debat públic, el seu programa només té una proposta: La Independència.
Reagrupament sembla que ni està ni se le espera, tot i que en l’enquesta del CIS apareixen amb més recolzament que Solidaritat, tampoc en rasquen un. El fracàs és menys gran perquè, en realitat, ja fa mesos que les expectatives sobre aquesta força s’han refredat una mica. Tenen la virtut de ser més modestos, més ordenats i bastant més realistes que’ls Solidaris. Parteixen de 0 i tot el que treguin serà un èxit. Programàticament no es diferencien gaire, (per no dir gens), dels Solidaris i està clar que’l problema que tenen aquestes forces és que els seus líders no se suporten. En canvi les bases s’entenen de meravella. Una pena que aquestes bases no resolguin, per la via de la pressió, si cal, el problema d’egos que tenen els seus caps.
Iniciativa per Catalunya verds, pel que he vist és potser la força que, a nivell de bases, ha començat més endollada. Cartells pels carrers pancartes penjades, tots a Lleida a donar suport al Cap de Llista. Per cert, bona idea la de Lleida tot i que per a alguns delegats i delegades ha estat una putada. I apostant pública i descaradament per la reedició del tripartit. Llàstima la discutible feina que ha fet Joan Saura com a Conseller d’Interior i algunes decisions preses per Francesc Baltasar com limitar la velocitat a 80km/h als accessos de Barcelona, els errors en la gestió de la sequera, etc.… que passaran factura a Joan Herbera el xicot de la bicicleta. L'enquesta li fa perdre un Ascó i per tant es presenta com el partit de govern que patirà menys el desgast o bé el que té els votants més fidels.
El que està disposat a liar-la en aquestes eleccions és el partit Popular. Seguint aquesta visió esbiaixada que té del país i les competències, presenta un seguit de propostes dirigides a regular una realitat que competencialment no ens correspon i de la que, a més, ells són directament responsables per la mala gestió que van fer de la immigració durant ela anys de govern d’Aznar. Ara proposen contractes, compromisos i tonteries vàries totalment esbiaixades de la realitat del país i que no busquen res més que la proximitat als racistes i xenòfobs, que en aquest país n’hi ha molts. El problema és que com no els surtin bé els resultats són capaços de portar les eleccions al Parlament al Constitucional, i com que encara no tenim llei electoral….. De moment es mantenen com la quarta força més votada. Veurem que fan.
Esquerra Republicana fa tota la pinta de passar-se la campanya foment les culpes de tot el que li passa a Carod Rovira i als Socialistes. Les dues legislatures de govern no els ha servit per assimilar l’èxit i ja fa mesos que a les seccions locals i comarcals es veu el retorn d’antics càrrecs ascendits a representants de la Generalitat, que posen el pompis a cobert en previsió de la que se’ls pot venir a sobre. Dels 21 Diputat que tenen ara, l'enquesta del CIS diu que en perden 5 o 6. Pocs semblen per una força que va créixer molt ràpidament i que li ha costat assimilar el que suposa tenir tant de poder. El que sembla clar és que l’aparició de nous partits independentistes no els farà perdre masses vots. Tant el partit com el seu Cap de llista han perdut aquella imatge juvenil i fresca de fer política diferent. Ara no se’ls diferencia de Socialistes, Convergents i Populars. Pel que és bo i pel que és dolent.
El PSC plega de la Generalitat intentant esmenar errors: Descomptes en alguns peatges el darrer dia, supressió encoberta de la jornada complerta a les escoles el mes de juny. És com intentar córrer en 2 dies tot el que no has corregut en quatre anys. La fotografia i el reportatge de l’Avui del primer dia de campanya no els ajuda gens tampoc, però potser hauran de tornar a aprendre a ser modestos i a barrejar-se amb la resta de mortals. Una actitud que alguns dels seus representants han oblidat. I és que el problema del PSC és que són tant grans que es pot viure perfectament envoltat única i exclusivament dels teus, que és el que han fet alguns dels seus líders, i això
és molt dolent perquè et fa perdre consciència de la realitat. Ara que toca arremangar-se estan molt i molt lluny de la situació real del país. Certament Montilla està tant sol com surt a la fotografia. De moment sembla que van de pet a l'oposició i per tant hauran de recolocar a tots els que tenen vivint de la Generalitat i reflexionar, de veritat, sobre el que han estat fent aquests anys. Compte però que en els finals de campanya els socialistes són molt bons i podrien esgarrapar alguns ascons de darrera hora.
I finalment la que es presenta com la gran esperança blanca CiU. Buenu que voleu que us digui. S’haurà de veure. Primer ho hauran d’explicar. I desprès demostrar. No és tracta només de governar el país es tracta, a mes a mes, de fer les coses diferents de fer creure que som capaços de sortir-nos en, de crear il.lusió i dibuixar un objectiu assolible. S’espera que sàpiguen gestionar les consultes independentistes, que continuïn aconseguint guanys per a Catalunya, que naveguin enmig d’un estatut retallat, que gestionin adequadament el possible canvi polític que pot haver a Madrid, que perdin els tics del passat però que mantinguin l’experiència….. i tot això amb un equip que, al cap i a la fi, te molt molt poca experiència de govern. En les circumstàncies en que ens trobem potser són masses expectatives.
Se que em deixo Ciutadans però ara per ara no hi ha massa cosa nova a dir tret que em sorprèn que les enquestes els donin 3 representants. No m’ho crec. Penso que en seran 2 o 3 menys. Ja veurem.
Una de les forces que ha generat moltes expectatives, sobretot pel seu cap de cartell i per la seva peculiar manera de ser és Solidaritat Catalana per la Independència. 16 hores desprès de l’inici de campanya encara és hora que tregui el cap el seu cap de llista, Joan Laporta. De moment se’ns presenta com un partit amb un cap ben visible, en fotografia. I no serà perquè no l’haguem buscat! Però potser el fet de ser un partit sense telèfon fix i amb unes hores de recepció un tant peculiars, fa que’ls seus caps hagin de prendre responsabilitats que els impedeixin tenir la notorietat esperada. També cal destacar dos fets: El primer és que no els agrada que se’ls anomeni extraparlamentaris. Un fet curiós perquè és el que són: Extraparlamentaris i de moment la darrera enquesta del CIS d’avui mateix els continua mantenint com a extraparlamentaris, (no en treuen ni un). A més consideren que se’ls ha de tractar igual que a CiU o a PSC perquè se senten propietaris de tot el moviment de consultes per la independència i creuen que ja han tingut el recolzament popular a les urnes. Així de clar m’ho han deixat a mi mateix aquest migdia. No volen seure a la mateixa taula que la Plataforma per Catalunya d’Anglada, i tenen molt d’interès en debatre, en persona, amb Montserrat Nebreda. Curiós. Per cert, vist el que va passar dimarts passat en un debat públic, el seu programa només té una proposta: La Independència.
Reagrupament sembla que ni està ni se le espera, tot i que en l’enquesta del CIS apareixen amb més recolzament que Solidaritat, tampoc en rasquen un. El fracàs és menys gran perquè, en realitat, ja fa mesos que les expectatives sobre aquesta força s’han refredat una mica. Tenen la virtut de ser més modestos, més ordenats i bastant més realistes que’ls Solidaris. Parteixen de 0 i tot el que treguin serà un èxit. Programàticament no es diferencien gaire, (per no dir gens), dels Solidaris i està clar que’l problema que tenen aquestes forces és que els seus líders no se suporten. En canvi les bases s’entenen de meravella. Una pena que aquestes bases no resolguin, per la via de la pressió, si cal, el problema d’egos que tenen els seus caps.
Iniciativa per Catalunya verds, pel que he vist és potser la força que, a nivell de bases, ha començat més endollada. Cartells pels carrers pancartes penjades, tots a Lleida a donar suport al Cap de Llista. Per cert, bona idea la de Lleida tot i que per a alguns delegats i delegades ha estat una putada. I apostant pública i descaradament per la reedició del tripartit. Llàstima la discutible feina que ha fet Joan Saura com a Conseller d’Interior i algunes decisions preses per Francesc Baltasar com limitar la velocitat a 80km/h als accessos de Barcelona, els errors en la gestió de la sequera, etc.… que passaran factura a Joan Herbera el xicot de la bicicleta. L'enquesta li fa perdre un Ascó i per tant es presenta com el partit de govern que patirà menys el desgast o bé el que té els votants més fidels.
El que està disposat a liar-la en aquestes eleccions és el partit Popular. Seguint aquesta visió esbiaixada que té del país i les competències, presenta un seguit de propostes dirigides a regular una realitat que competencialment no ens correspon i de la que, a més, ells són directament responsables per la mala gestió que van fer de la immigració durant ela anys de govern d’Aznar. Ara proposen contractes, compromisos i tonteries vàries totalment esbiaixades de la realitat del país i que no busquen res més que la proximitat als racistes i xenòfobs, que en aquest país n’hi ha molts. El problema és que com no els surtin bé els resultats són capaços de portar les eleccions al Parlament al Constitucional, i com que encara no tenim llei electoral….. De moment es mantenen com la quarta força més votada. Veurem que fan.
Esquerra Republicana fa tota la pinta de passar-se la campanya foment les culpes de tot el que li passa a Carod Rovira i als Socialistes. Les dues legislatures de govern no els ha servit per assimilar l’èxit i ja fa mesos que a les seccions locals i comarcals es veu el retorn d’antics càrrecs ascendits a representants de la Generalitat, que posen el pompis a cobert en previsió de la que se’ls pot venir a sobre. Dels 21 Diputat que tenen ara, l'enquesta del CIS diu que en perden 5 o 6. Pocs semblen per una força que va créixer molt ràpidament i que li ha costat assimilar el que suposa tenir tant de poder. El que sembla clar és que l’aparició de nous partits independentistes no els farà perdre masses vots. Tant el partit com el seu Cap de llista han perdut aquella imatge juvenil i fresca de fer política diferent. Ara no se’ls diferencia de Socialistes, Convergents i Populars. Pel que és bo i pel que és dolent.
El PSC plega de la Generalitat intentant esmenar errors: Descomptes en alguns peatges el darrer dia, supressió encoberta de la jornada complerta a les escoles el mes de juny. És com intentar córrer en 2 dies tot el que no has corregut en quatre anys. La fotografia i el reportatge de l’Avui del primer dia de campanya no els ajuda gens tampoc, però potser hauran de tornar a aprendre a ser modestos i a barrejar-se amb la resta de mortals. Una actitud que alguns dels seus representants han oblidat. I és que el problema del PSC és que són tant grans que es pot viure perfectament envoltat única i exclusivament dels teus, que és el que han fet alguns dels seus líders, i això
és molt dolent perquè et fa perdre consciència de la realitat. Ara que toca arremangar-se estan molt i molt lluny de la situació real del país. Certament Montilla està tant sol com surt a la fotografia. De moment sembla que van de pet a l'oposició i per tant hauran de recolocar a tots els que tenen vivint de la Generalitat i reflexionar, de veritat, sobre el que han estat fent aquests anys. Compte però que en els finals de campanya els socialistes són molt bons i podrien esgarrapar alguns ascons de darrera hora.
I finalment la que es presenta com la gran esperança blanca CiU. Buenu que voleu que us digui. S’haurà de veure. Primer ho hauran d’explicar. I desprès demostrar. No és tracta només de governar el país es tracta, a mes a mes, de fer les coses diferents de fer creure que som capaços de sortir-nos en, de crear il.lusió i dibuixar un objectiu assolible. S’espera que sàpiguen gestionar les consultes independentistes, que continuïn aconseguint guanys per a Catalunya, que naveguin enmig d’un estatut retallat, que gestionin adequadament el possible canvi polític que pot haver a Madrid, que perdin els tics del passat però que mantinguin l’experiència….. i tot això amb un equip que, al cap i a la fi, te molt molt poca experiència de govern. En les circumstàncies en que ens trobem potser són masses expectatives.Se que em deixo Ciutadans però ara per ara no hi ha massa cosa nova a dir tret que em sorprèn que les enquestes els donin 3 representants. No m’ho crec. Penso que en seran 2 o 3 menys. Ja veurem.Així ha anat l’inici de campanya demà més veurem si ens sorprenen!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada