La desgràcia de viure a la Catalunya rural

El problema de viure en una població petita, d’aquestes que tenen carrers estrets i que tothom es coneix i on els nens juguen pels carrers, és que no tenim Corte Inglès i per tant ens enterem dels canvis d’estació tard i malament.

Contràriament al que passa als llocs importants i amb categoria on l’arribada de la primavera s’anuncia amb grans cartells, fins-hi tot alguns lluminosos, instal·lats estratègicament perquè tothom tingui accés a la informació i on es pronostica el que ha de venir. Poblacions on els ciutadans ja saben que darrera la frase: “Ya es primavera en el Corte Inglés” hi ha l’arribada de les al·lèrgies, la pujada de les temperatures, la recerca insistent de depredadors afamats de preses copulatives, la migració de la llana, el retorn de les cames els escots les faldilles els pantalons curts i els polos. L’aparició dels ciclistes i els corredors, els vermuts a les terrasses i els caps de setmana amb amics. L’aparició novament dels catàlegs de viatges i tantes i tantes coses.

Als pobles petits, als modestos, als de la Catalunya rural, tot això ens arriba més tard i malament. Aquí ens adonem de l’arribada de la primavera per la floració dels arbres, per la olor a foc de les cremes que fan els pagesos, perquè fa calor, perquè ja fa setmanes que’ls ametllers són florits, perquè cada cop es fa de nit més tard. Perquè els caps de setmana tornen a omplir-se els apartaments que durant l’hivern han estat buits. Perquè pels arbres hi ha esquirols, perquè els carrers se’ns omplen de pol·len… Un desastre.

Ahir, però, vaig poder comprovar com les poblacions més modestes hem emprés el camí cap a la consolidació dels nostres símbols identitaris. Com no ens cal un Corte Inglès per saber que arriba la primavera. Com la incorporació de noves famílies i l’assimilació que aquestes han fet amb les nostres tradicions ha produït la creació de nous mecanismes d’informació i comunicació. Ahir vaig veure que, finalment, les poblacions modestes hem fet un pas endavant.

Desprès del cru hivern l’arribada del sol i la pujada de les temperatures han fet que a la rotonda d’entrada al meu poble s’hagin tornat a instal·lar, novament, les putes. Ara se que’l fred ha passat i que l’hivern ja només cueja. Ara se que: Ja és primavera al meu poble.