Maleida política de proximitat!!!

Ja fa uns quants anys que mantinc una relació diària amb la política municipal i no puc més que confirmar l'escàs nivell polític de bona part dels actors protagonistes. No vull ser injust i posar al mateix sac a tots, però el percentatge d'ineptitud municipal en el nostre país és molt alt. Les raons per les que un ésser humà s'inicia en política municipal són infinits i el preu personal que alguns d'aquests agosarats han de pagar per la seva vida pública, és altíssim. Però igual que no posaríem un boig a conduir un autocar escolar no hauríem de permetre que dedicar-se a la política fos un acte de valentia i sacrifici, d'aposta personal i repte particular. Sinó tindrem el que tenim ara, una política o primen més les afinitats, els desencontres i les relacions personals que plantejaments estrictament relacionats amb el bon funcionament i la projecció futura de la vila de la qual són regidors.
L'Altre dia m'explicaven el cas d'un alcalde que en el que portem de legislatura, encara no fa un any, l'han fet fora de la feina que tenia, ha perdut els amics que l'ajudaven, els membres del seu propi partit li han donat l'esquena i són ara els més crítics amb ell i, finalment, l'ha deixat la dona. Quines motivacions o quin amor deu tenir aquest home pel seu poble per renunciar a tota la seva vida per seguir governant? I Quina certesa tenim que després dels amics els companys i la dona no ha perdut també els principis i els projectes que el van motivar a presentar-se?
Dos regidors enfrontats en una sala de plens com dues verduleres cridant a mercat per qui ven l'enciam més econòmic. O un regidor que, assegut a la sala, es transforma en un succedani barat i mal cregut de Risto Mejide i es pren la llicència de donar classes de semàntica a un altre de la oposició. Tots, però, tenen un punt en comú: La certesa de creure que pertanyen a una raça superior, que estan en possessió de la veritat absoluta i la confusió de pensar que, tenir el suport dels ciutadans els dona patent de cors per fer i des fer com se'ls roti. A ells no els cal donar explicacions a ningú.
Creieu-me un cop coneguda la política de proximitat més propera no puc més que anyorar aquells anys en que vivia ignorant el baixissim nivell que tenen molts dels polítics del nostre país.