15 d’abril 2016

Febre Primaveral



Al Follet de la Bona Sort se li van inundar els ulls de llàgrimes quan va veure a la botiga els fruits vermells de la primavera. Vermells com el cor, vermells com les roses oferint-se com el desig de l’amor prohibit.

La llum escalfava, els ocells cantaven, el sol il·luminava i al follet de la bona sort li van venir ganes de compartir aquella gran joia amb els seus amics. 450. I va fer l’encàrrec. Al fruiter se li van posar els ulls com a taronges. La rialla,  com un tall de síndria, li anava d’orella a orella. El pit com dos melons i a l’engonal li van aparèixer dos bultos que semblaven els préssecs de la satisfacció.

 I el Follet de la Bona Sort va sortir feliç. La gent l’animava i el felicitava, i cridava el seu nom. Li acostaven els infants per que’ls donés petons. Baixava per la Riera gaudint dels arbres verds, les fulles verdes, les pilones verdes i les pel·lícules també verdes.

I a la plaça d’avall el follet de la bona sort es va adonar que allà la gent no era feliç. No reien. No corejaven el seu nom. 

I va voler repetir l’experiència. I va entrar a la primera fruiteria i va encarregar 450 maduixes més i quan les va pagar es va adonar que allà eren més barates.
I el Follet de la Bona Sort, que era optimista però no tonto, va veure que no tenia tants amics i va decidir que les primeres no les pagava.

La nova va córrer com la pólvora. Els ulls com taronges van passar a ser llimones. Els melons pinyes i la rialla de síndria, endívies al roquefort. La gent que abans l’animava ara l’insultava, i el cridava i el perseguien amb pals i cadenes.

 I el follet de la bona sort va començar a córrer.  Ho va fer fins que l’asfalt es va convertir en sorra, la sorra en aigua, l’aigua en algues. I va arribar la foscor, i ell va seguir corrent fins on els animals són hermafrodites. I en la foscor va buscar un roc. I el va trobar i el va aixecar.

 I el Follet de la Bona Sort va acabar el dia amagat sota una pedra.

Cap comentari: