01 de desembre 2008

Agafem el plàstic per les nances

Sembla que la proposta de la Generalitat de prohibir les bosses de plàstic és donin gratuïtament va de de bo. Ja han passat 5 dies des que es va fer pública la proposta i de moment ningú ha obert boca.

Doncs bé. Seria bo recordar que, fins fa 5 dies, era la pròpia Generalitat la que, mitjançant del seu Departament de Comerç i Consum, subvencionava als Gremis Comercials, part del cost de "l'autopromoció". Per a molts d'aquests eixos, precisament, la fabricació de bosses de plàstic amb la marca o el logo corresponent.

Però això, penso, no és el més important. Aquí, novament, hi ha un problema "d'anem a cruixir als ciutadans". D'aquí a quatre dies serà reis, i aquells que tenim nens, tornarem a enfrontar-nos, com cada any, a sacs i sacs d'emboltoris de joguines. Caixes de cartró, elements plàstics fixadors, bosses per a cada un dels complements, filferros per fixar la joguina i que no es bellugui, papers i cartrons decoradors, d'altres per fer més atractiu l'estri, en definitiva, quilos i quilos de papers, caixes, plàstics, cartrons i demès productes que s'apilen en un racó de casa esperant que passi el dia per baixar-los al contenidor. El 90% del tot innecessaris.

Quants elements plàstics acompanyen un Donut ? Pel cap baix dos : La bossa que l'embolcalla i la base que el subjecte.

Quants elements acompanyen dos bistecs de carn? Pel cap baix tres: La safata de porex, els plàstic que’ls embolcalla i el paper secant que hi ha a la safata per empapar la sang.

Quants elements acompanyen 6 llaunes de refresc? Dos tipus diferents. Les llaunes pròpiament, i les argolles de plàstic que les mantenen unides i que tant mal fan al medi marí quan les tortugues, per exemple, les confonen amb meduses i se les mengen.

I així podríem seguir. Trobo tremendament injust que es torni, altre cop, a responsabilitzar al ciutadà de que les empreses, per fer màrqueting i vendre més, ens omplin de plàstics innecessaris. Posats a començar la caça de les bosses es podria haver fet precisament per aquells que més en malgasten. Els industrials. I deixar d'una vegada als ciutadans que ja estem fins als collons que pagar cada cop que l'administració vol fer alguna cosa.