Un procés que sona a ranci

Ahir vaig tenir moderar un debat cara a cara entre Oriol Giralt, principal impulsor de la moció de censura a la directiva que presideix Joan Laporta, i Jacint Borràs, Responsable de l'àrea Social del Club. No aprofundiré en el fet que, mentre jo creia que el debat no estava del tot confirmat, El Mundo Deportivo, ja l'anunciava a les seves pàgines.
De tot aquell debat, del qual el diari n'ha publicat un extracte, m'ha quedat una sensació agria. La d'haver-me rendit a l'espectacle, en detriment de la informació. A cap dels dos, ni Giralt, ni Borràs els importa una merda el soci. Tots dos, des de la seva quota de poder intenta usurpar un tant de protagonisme a l'altre. És normal que algú es gasti 35 mil €de la seva butxaca senzillament per amor a un club on hi ha 100 mil socis més? És normal que algú altre justifiqui l'amor a un club afirmant que quan tenia 14 anys es gastava els quatre duros que tenia pagant la quota? Perquè aquest vot no és la culminació d'un llarg precès d'agravis i desagravis i apareix com un xampinyó? ¿Com és que la junta de Laporta té tant de por a un procés que gairebé sempre els ha estat favorable?
Això de la moció és una baralla d'elefants que la única cosa bona que tindrà serà la d'haver permès al soci dir-hi la seva.
Quant més va menys m'interessa. Tot massa borrós